Bona pràctica

El Canvi de bolquers

Durant les setmanes que duc fent pràctiques he pogut observar i reflexionar sobre com és dur a terme el canvi de bolquers  a l’escoleta a la qual estic fent pràctiques. A partir de l’observació, de la reflexió posterior, d’enllaçar els meus coneixements teòrics amb la realitat de l’aula, puc  dir amb ple convenciment que en el meu centre el canvi de bolquers és una bona pràctica.

 En primer lloc, dir que aquest sempre es realitza en el mateix lloc, un espai habilitat per aquesta acció. Al fet que sempre es realitzi en el mateix lloc crea un clima d’intimitat, un lloc predicible  per l’infant que li dóna seguretat.

Al costat del canviador es disposa d’una sèrie de compartiments, un per a cada infant, on hi ha la tovallola, les tovalloletes, la crema i els bolquers nets; tot el que es necessita per realitzar el canvi de bolquers es prepara prèviament.

Des del meu punt de vista, crec que la forma com duen a terme el canvi de bolquers les dues mestres és la correcte i per tant com hauria de ser aquest procés, aquesta rutina i acció d’higiene que es dur a terme varis cops al dia. Per elles és un acció d’higiene, però també un moment que permet enfortir el lligam afectiu entre infant – adult.

La seva manera de fer segueix, des del meu punt de vista,  la concepció de com s’ha de dur a terme un canvi de bolquers segons  la pedagoga i pediatra Emmi Pikler. 

He pogut observar que per ambdues mestres, no és simplement un procés purament mecànic, sinó que és un moment de relacionar, un moment de benestar i de comunicació entre els dos, un moment en el qual donen una atenció individualitzada i privilegiada a l’infant, un moment tranquil i relaxant.

Durant aquest procés mantenen un diàleg visual, verbal i corporal amb ell, el fan partícip, permetent així que vagi coneixent les parts del cos, el seu esquema corporal, que vagi sent cada cop més autònom, que senti que ell també té la capacitat de contribuir en aquest procés. Tenen la imatge d’un infant capaç, aquesta imatge se li transmet al fillet/a i això li proporciona seguretat, confiança en ell mateix i per tant, estimula el seu interès per ser cada cop més autònom. 

Les mestres durant el canvi realitzen diferents accions, verbalitzacions, gestos: els hi ensenyen els dibuixos que hi ha en el bolquer, els pregunten que veuen, quin animal hi ha, de quin color és, a altres els canten una cançó, els hi fan “moixonies”, els pregunten que han fet durant l’hora de pati, si ha vingut l’especialista de música els pregunten quines cançons ha cantat, etc... i sempre els fan col·laborar en el procés; els diuen que agafin una tovalloleta, que obrin les cames, que les aixequin...

Considero que en tot moment donen resposta a les necessitats dels infants, i que depenent dels gusts, de les preferències, del caràcter de cada fillet/a  van ajustat la seva forma de fer i actuar. A mesura que vaig observant i reflexionant estic segura que això no és improvitzat, sinó que són mecanismes que estan premeditats, que tenen una fonamentació teòrica i que permeten que aquest sigui un moment de plaer, pau i benestar. Establir un vincle segur amb un infant influeix en les respostes que aquest donarà davant determinats estímuls i per això el canvi de bolquer es pretén que sigui un temps de comunicació ja que això condicionà la reacció i l’actitud de l’infant durant aquest procés.

Per altra banda, abans de canviar-li el bolquer sempre se li diu a l’infant, se l’informa, se li verbalitza, no se’l agafa i se’l dur al canviador sense comunicar-li, això és un altre manera de fer que permet al fillet/a  anticipar-se i que també li dóna tranquil·litat.  Tenen la visió de l’infant com un ser actiu, competent, amb iniciativa i sobre tot un subjecte amb enormes capacitats i potencialitats.

“El niño necesita estar limpio para sentirse bien. Un buen cambio de pañales no significa tener la toalla y el jabón a punto; es el moment idóneo para tener una relación individual con cada niño”

Mª Rosa Ferri

Justificació de les competències

Per realitzar aquesta entrada en el blog he observat quin procediment segueixen les mestres a l’hora de realitzar el canvi de bolquers i posteriorment he reflexionat sobre si les accions que duen a terme són les més favorables per l’infant i per què, per tant, me qüestionat quins elements són els que porten a una bona actuació professional. (1.2)

A partir de la contrastació entre els meus coneixements teòrics i l’observació pràctica a l’aula he conclòs si és o no una bona pràctica educativa. (1.4)